THE INTERNATIONAL BILL OF HUMAN RIGHTS With Multilingual UDHR

 
 
International Covenant on Civil and Political Rights | International Covenant on Economic Social and Cultural Rights
 
   

 

 

 

 

 

 

FL

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CATALAN ( Català ) LANGUAGE

Native to : ANDORRA | FRANCE | ITALY | SPAIN

Click on The BLUE Panel To Open or Close The UDHR

CATALAN Universal Declaration Of Human Rights

EtUsage By Country
Official Language: Andorra Officially Recognized Language: CataUsage By Country
Official Language: Andorra Officially Recognized Language: Catalonia/Spain, France lonia/Spain, France 
hnicity
Official language in

 Latin Union
 Andorra
 Spain

 Catalonia

 Balearic Islands

 Valencian Community

Native speakers

7.2 million  (2010)
5 million L2 speakers (1994)

Total Speakers 4.353.000 (1994) 

Ethnicity

Catalan people


Native Name Català 

Regulated by

Institut d'Estudis Catalans
Acadèmia Valenciana de la Llengua

 

Background 
It belongs to the Indo-European family, Romance group and is spoken by over 4 million people, as mother tongue speakers and other 5 million as second or third language users, chiefly in Catalonia/Spain and Andorra. Other varieties of Catalan include Valencià, spoken in the Valencian Provinces, and Baleàric in Mallorca. 

 

 

CATALAN ( Català ) Universal Declaration Of Human Rights

 

Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de 10 de desembre de 1948

Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania i l'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6

Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7

Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11

  1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

  2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

  1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.

  2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

  1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

  2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

  1. Tota persona té dret a una nacionalitat.

  2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 16

  1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

  2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

  3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17

  1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.

  2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

  1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

  2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

  1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits.

  2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.

  3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

  1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

  2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

  3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.

  4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

  1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

  2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

  1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius.

  2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

  3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.

Article 27

  1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

  2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

  1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

  2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

  3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.





 

 

 

 

MORE TRANSLATIONS UDHR

 

CATALAN LANGUAGE

Catalan (/ˈkætəlæn/autonymcatalà [kətəˈɫa] or [kataˈɫa]) is a Romance language named for its origins in Catalonia, in what is northeastern Spain and adjoining parts of France. It is the national and only official language of Andorra, and a co-official language of the Spanish autonomous communities of Catalonia, the Balearic Islands, and the Valencian Community (where the language is known as Valencian, and there exist regional standards). It also has semi-official status in the city of Alghero on theItalian island of Sardinia. It is also spoken with no official recognition in parts of the Spanish autonomous communities of Aragon (La Franja) and Murcia (Carche), and in the historic French region of Roussillon/Northern Catalonia, roughly equivalent to thedepartment of Pyrénées-Orientales.

According to the Statistical Institute of Catalonia in 2008 the Catalan language is the second most commonly used in Catalonia, afterSpanish,[6] as a native or self-defining language.[6] The Generalitat of Catalunya spends part of its annual budget on the promotion of the use of Catalan in Catalonia and in other territories.

Catalan evolved from common Latin around the eastern Pyrenees in the 9th century.[8] During the Low Middle Ages it saw a golden age as the literary and dominant language of the Crown of Aragon, and was widely used all over the Mediterranean. The union of Aragon with the other territories of Spain in 1479 marked the start of the decline of the language.[8][9] In 1659 Spain cededNorthern Catalonia to France, and Catalan was banned in both states in the early 18th century.[9] 19th-century Spain saw a Catalan literary revival,[9][8] which culminated in the 1913 orthographic standardization, and the officialization of the language during theSecond Spanish Republic (1931–39). However, the Francoist dictatorship (1939–75) banned the language again.

Since the Spanish transition to democracy (1975–1982), Catalan has been recognized as an official language, language of education, and language of mass media, all of which have contributed to its increased prestige. There is no parallel in Europe of such a large, bilingualnon-state speech community.

 

Compared to other Romance languages, Catalan dialects feature relative uniformity, and are mutually intelligible.They are divided into two blocks, Eastern and Western, differing mostly in pronunciation. The terms "Catalan" and "Valencian" (respectively used in Catalonia and the Valencian Community) are two names for the same language. Standard Catalan, a variety accepted by virtually all speakers, is regulated by the Institute of Catalan Studies (IEC).

Catalan shares many traits with its neighboring Romance languages.[5] However, despite being mostly situated in the Iberian Peninsula, Catalan shows greater differences with Ibero-Romance (SpanishPortuguese) in terms of vocabularypronunciation, and grammar than it does with Gallo-Romance (FrenchItalianOccitan, etc.). These similarities are most notable with Occitan.

Catalan has an inflectional grammar, with two genders (masculine, feminine), and two numbers (singular, plural). Pronouns are also inflected for caseanimacy and politeness, and can be combined in very complex ways. Verbs are split in several paradigms and are inflected for personnumbertenseaspectmood, and gender. In terms of pronunciation, Catalan has many words ending in a wide variety of consonants and some consonant clusters, in contrast with many other Romance languages.

 

 

Recognised minority language in

 France

recognized in the department of the Pyrénées-Orientales

 Italy

co-official in the comune ofAlghero in Sardinia

 Spain

 Aragon
Regulated by Institut d'Estudis Catalans
Acadèmia Valenciana de la Llengua


ETYMOLOGY AND PRONUNCIATION

The word Catalan derives from the territory of Catalonia, itself of disputed etymology. The main theory suggests that Catalunya (Latin Gathia Launia) derives from the nameGothia or Gauthia ("Land of the Goths"), since the origins of the Catalan counts, lords and people were found in the March of Gothia, whence Gothland > Gothlandia > GothalaniaCatalonia theoretically derived.

In English, the term referring to a person first appears in mid 14th century as Catelaner, followed in the 15th century as Catellain (from French). It is first attested a language name by 1792. The term Catalonian is first attested in 1707. Catalan can be pronounced as /ˈkætəlæn//kætəˈlæn/ or /ˈkætələn/.

The endonym is pronounced /kə.təˈɫa/ in the Eastern Catalan dialects, and /ka.taˈɫa/ in the Western dialects. In the Valencian Community, the term valencià (/va.len.siˈa/) is frequently used instead. The names "Catalan" and "Valencian" are two names for the same language. See also status of Valencian below.Since the Spanish transition to democracy (1975–1982), Catalan has been institutionalizated as an official language, language of education, and language of mass media; all of which have contributed to its increased prestige. In Catalonia, there is no parallel of a large, bilingualEuropeannon-state speech community. The teaching of Catalan is mandatory in all schools, and it is not possible to use Spanish for studying in the public education system of Catalonia.  There is also some intergenerational shift towards Catalan.

PRESENT DAY

Since the Spanish transition to democracy (1975–1982), Catalan has been institutionalizated as an official language, language of education, and language of mass media; all of which have contributed to its increased prestige. In Catalonia, there is no parallel of a large, bilingualEuropeannon-state speech community. The teaching of Catalan is mandatory in all schools, and it is not possible to use Spanish for studying in the public education system of Catalonia.  There is also some intergenerational shift towards Catalan.

In Andorra, Catalan has always been the sole official language. Since the promulgation of the 1993 constitution, several Andorranization policies have been enforced, like Catalan medium education.

On the other hand, there are several language shift processes currently taking place. In Northern Catalonia, Catalan has followed the same trend as the other minority languages of France, with most of its native speakers being 60 or older (as of 2004). Catalan is studied as a foreign language by 30% of the primary education students, and by 15% of the secondary. The cultural associacion La Bressola promotes a network of community-run schools engaged in Catalan language immersion programs.

In the Alicante province Catalan is being replaced by Spanish, and in Alghero by Italian. There are also well ingrained diglossic attitudes against Catalan in the Valencian CommunityIbiza, and to a lesser extent, in the rest of the Balearic islands .

 

 

 

 

 

     
     
     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Credits : wikipedia.org

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Credits : wikipedia.org | ohchr.org

 

 

 

UNITED NATIONS

OHCHR

GENERAL ASSEMBLY

SECURITY COUNCIL

UNICEF

UNESCO

HARVARD edX

WHO

UN CHARTER